Tinc un cel i un infern a dins

Milers de nits que es fan matins

Comptant les llàgrimes al buit

He après a caure cap amunt

Dins el plany, dins el pla, iaiai

Hi ha una estrella que em diu

Que no et trepitgi mai ningú

No deixis mai de ser tu

I si el cor diu que vol jugar-s’ho tot

Qui soc jo per dir-li que no?

Qui soc jo per dir-li que no?

Qui soc jo per dir-me que no?

Si veig l’error com una religió

Reso a les nits per viure dies nous

Estimo el sol quan fa dies que plou

Vull viure-ho tot com un primer petó

De què em serveix la por?

Si l’alegria s’està omplint de pols

És que estic descuidant l’amor

És que estic esperant la sort

Vull cantar fort, que plogui molt

I que reneixi tot

Hi ha un mur per cada decisió

Salto a l’abisme perquè és el que vull

La sort no et busca, te la busques tu

Ningú afronta per tu les teves pors

Segur que has pensat que no es pot

Tornar a renéixer des de dins el sot

Quan m’he fet pols sempre m’ha fet millor

He après a veure-ho clar quan es fa fosc

Perdent és quan més he guanyat

Què m’impedeix anar amb el cap amunt?

Vull veure un cel que no es pot gobernar

Jo només vull veure elefants volant

Jo només vull veure elefants volant

Jo només vull veure elefants volant

Creixen flors on cauen les pedres

Tot el que ens enfonsa és tot el que ens salva

Busco un lloc entre la incertesa

Per quedar-m’hi a viure

Si sempre que em perdo és quan puc trobar-me

Flors on cauen les pedres

Tot el que ens enfonsa és tot el que ens salva

Busco un lloc entre la incertesa

Per quedar-m’hi a viure

Si sempre que em perdo

Tinc un cel i un infern a dins

Milers de nits que es fan matins

Comptant les llàgrimes al buit

He après a caure cap amunt