Anascus arrap a port
ricor e cerc a te
a luntan tu può sente sta voc
chiamm a te
me pecchè fnesc sempr
quand o core e pur l’annim
s stanc e camminà
p tutte e strad insiem
ma comm è amar o ben
sempe
in ogni mument sempe
ij vogl a te
sempe
in dei pensier sempe
stai cu me
strigm chiu fort
comm e fatt chella notte
ca giurast nient c può fa lassà
ij t’agg crerut e in
da suon ma addumentav
co pensier sol e t putè incuntrà
sempe
in ogni mument sempe
ij vogl a te
pecchè p me si o ben
e pur s fai mal
e sempe bene
si passat com pass nu mument
chissà addù stai
e chissà s pur tu
s m stai pensand
nun m chiam mai
si sapess che da luntan
c stess na speranz
cammnass o mond inter p ta ve
vicin a me staser
piens s foss over
sempe
in ogni mument sempe
ij vogl a te
sempe
in dei pensier sempe
stai cu me
strigm chiu fort
comm e fatt chella notte
ca giurast nient c può mai lassà
ij t’agg crerut e in
da suon ma addumentav
co pensier sol e t putè incuntrà
sempe
in ogni mument sempe
ij vogl a te
pecchè p me si o ben
e pur s fai mal
e sempe ben
strigm chiu fort
comm e fatt chella notte
ca giurast nient c può mai lassà
pecchè p me si o ben
e pur s fai mal
e sempe bene