No haur à estat senzill venir fins aqu í

É s espant ó s com la gent parla

Tot i que de lluny sempre m ’ has semblat

Prou forta per no amargar-te

Jo et reconec que em van conv è ncer amb facilitat

No ho vaig pensar per ò ara confio que em comprendr à s

I é s que des de mon pare al que deien de tu a la televisi ó

Entre la teva veure tan prima i el teu tambor

Des de la teva cara estranya com d ’ aparici ó

Fins als barrets tan arriscats i Def Con Dos

Per ò avui he ent è s que us estim à veu

Com molts no haurem estimat mai

Per ò avui he ent è s que us estim à veu

Per molt que ho intenti hi ha coses que no puc canviar

Per molt que m ’ hi esforci he anat predicant tantes barbaritats

I é s que si en general tots els canvis ja em posen tan nervi ó s

Entre cançons plenes de xiscles i el teu maleït tambor

I entre la teva cara rara que de nen em feia por

Era tan f à cil que et donessin la culpa de tot

Per ò avui he ent è s que us estim à veu

Com molts no haurem estimat mai

Per ò avui he ent è s que us estim à veu

I t ’ ho explico aix í covard aprofitant que ell no ens sent

Que davant d ’ aquell gran home ho reconec ara mateix

Ja veur í em qui seria el guapo que et cant é s

Ja veur í em qui seria el guapo que et cant é s