Si arribeu en la vida m é s lluny d'on pugui arribar

Morir é molt gel ó s del que m'haureu avan at

Que no em sabr é resignar a no ser el millor vianant

L'atleta m é s fornit i el m é s frond ó s amant

I no em vulgueu consolar nom é s digueu me si de cas

Tot all ò que haureu vist i jo no podr é mirar

La fond à ria dels rius que els meus peus no mullaran

La frag à ncia del cos que no podr é estimar

L'immensitat d'un cel en el que mai no he volat

Les espurnes d'un foc que no m'hauran cremat

Les barques que a la mar no podr é amarinar

No no em doneu consol no em sabr é consolar

I perqu è s é que vosaltres anireu m é s lluny que jo

Estic gel ó s i content molt gel ó s i content

De la sort que heu tingut de la sort que tindreu

Que tanmateix s é que mai no he estat fornit atleta

Ni tan sols digne amant nom é s un vianant

Nom é s un vianant

Nom é s un vianant