Quan salten els ploms de la ciutat
o et quedes dormint en el sofà
Quan una paraula et fa tirar endavant
Vinc a parlar dels petits detalls de la vida
Per convertir-los en part d'una cançó
Vull recordar la llum del teu somriure
O el meu reflexe en algun aparador
Com el bitllet en alguna jaqueta antiga
Quan un viatge té el nom d'una cançó
Com la trucada que mai esperaries
tan encantat quans seus mirant el foc.
Quan salten els ploms de la ciutat
o et quedes dormint en el sofà
quan una paraula et fa tirar endavant
i sembla que el món s'hagi aturat
i guardes l'olor d'aquell instant
agafes aire i rius mig d'amagat.
Vinc a parlar dels petits detalls que em fa viure
per convertir-los en part del que sóc jo
Com una nit en bona companyia
o aquell secret que avui ja sap tothom.
Si et tinc asseguda al meu costat
i creus veure-ho tot des del terrat
quan una mirada et fa sentir estimat.
I sembla que el món s'hagi aturat
i guardes l'olor d'aquell instant
Agafes aire i rius mig d'amagat.
Cada petit detall serà un instant per recordar
que de moment serà un tresor
Cada petit retall serà un instant per respirar
desfent el temps a poc a poc.
