Els llums s'han apagat, han tret el pastís

Aplaudien els pares, els tiets i els amics

Tots alhora, agrupats en un únic crit

Que demani un desig, que demani un desig!

I tu, nerviosa

Com sempre, que et toca ser el centre d'atenció

Has fixat els ulls en un punt imprecís del mejador

Un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc

Els teus ulls que bancaven buscant un desig

Les espelmes cremaven i alguns dels amics

T'enfocaven amb càmeres de retratar

Una veu comentva: Ai, que guapa està!

I jo en el fons m'acabava el culet de la copa, decidit

A trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit

Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit

Per un cop empetitit, sota els tamborets

I la taula allargada pels dos cavallets

Fent-me pas amb prudència per un entramat

De sabates d'hivern, de confeti aixafat

I esprintar, maleint, la llargada dels meus nous passets

I amagar-me entre un tap de suro i la paret

Just a temps que no em mengi el collons de gatet

I escalar les sanefes del teu vestit

I falcar el peu esquerre en un descosit

I arribar-te a l'espatlla i seure en un botó

I agafar un pelet d'aire i amb un saltiró

Enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final

I accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal

Ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap!

I ja dins del desig, veure si hi ha bon ambient

Repartir unes targetes, ser amable amb la gent

I amb maneres de jove, discret i educat

Presentar els meus respectes a l'autoritat

Escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells

Fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers

I amb un home amb corbata que no sé qui és

I en el núvol de somnis que tens a l'abast

I entre d'altres que, ho sento, però ja mai viuràs

Detectar un caminet que m'allunyi del grup

O una ombreta tranquil·la on, desapercebut

Estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant

El plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran

Mentre a fora de l'ull les espelmes es van apagant