Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill i et fos veritat
que sovint em sé tan a prop teu si canto
que sovint et sé tan a prop meu si escoltes
i penso que no he gosat mai ni dirt’ho
que em caldria agrairte tant temps que fa que t’estimo
Que junts hem caminat
en la joia junts en la pena junts
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrairte tant temps que fa que t’estimo
T’estimo sí
potser amb timidesa potser sense saberne
T’estimo i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego si em negues la tendresa;
t’estimo i em sé feliç
quan veig la teva força que empeny i que es revolta que jo...
Que passaran els anys
i vindrà l’adéu com així ha de ser
i em pregunto si trobaré el gest correcte
i sabré acostumarme a la teva absència
però tot això serà una altra història
ara vull agrairte tant temps que fa que t’estimo
T’estimo sí
potser amb timidesa potser sense saberne
T’estimo i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego si em negues la tendresa;
t’estimo i em sé feliç
quan veig la teva força que empeny i que es revolta que jo...
