M'he quedat entre l'espasa i el meu llit

Quan he escoltat la veu més dolça fer un crit

I si res no dura per sempre fem allò nostre infinit

Les carícies a la cama amb el teu dit

I les mirades que em regales són el fruit

De l'estima que demostre amb les cançons

De la vida a la que li has donat sentit

Deixem la por enrere

I guiem-nos per la màgia del destí

No vull pensar que no tenim sentit

Que tot ho farem mal

Que em faràs mal a mi

Ara estima'm com tu cregues

Que allò que ara penses

Potser no acabe mal com has dit

El meu cor t'ha ensenyat que estimar és molt bonic

I què més dona el final?

Agafem la mà al risc

Ara estima'm com tu cregues

Que mentrestant ho penses

Jo amb els braços seré el teu abric

Vull fer que eixos ulls marrons s'emocionen amb cançons

Vull parlar amb tu d'amor, de temptacions i d'emocions

Vull descobrir el que t'agrada

Quan et furten un petó

Llegir el teu futur sentint les mans com un cos nu

Que intentes donar llum als dies més obscurs

Descobrir el teu món fràgil

I creure que sols podrà ser amb tu

No vull pensar que no tenim sentit

Que tot ho farem mal

Que em faràs mal a mi

Ara estima'm com tu cregues

Que allò que ara penses

Potser no acabe mal com has dit

El meu cor t'ha ensenyat que estimar és molt bonic

I què més dona el final?

Agafem la mà al risc

Ara estima'm com tu cregues

Que mentrestant ho penses

Jo amb els braços seré el teu abric