Clar que arriben dies

On tothom li sembla imbècil

I opta per callar

Clar que si es concentra

Pot sentir perfums exòtics

Recorrent-li el braç

Clar que es fa pesada

Amb els seus contes de carrosses

Que travessen prats

No goseu jutjar-la

Des dels vostres cossos

Momentàniament tan vius i sans!

Que al tombant de vespre

Quan el sol se′n va

Maria Antonieta

Surt a investigar

I travessa el trànsit

I es cola allà on vol

Per fer por a nenes

I a homes sense son

I amb altres espectres

Es riu dels mortals

Asseguda en punxes

De la catedral

I sobrevolant París desert es diu

"Maria, ets aquí, tan llesta com et penses

I no veus com els records t'estan mentint

T′estan mentint!"

I es diu

"Maria, només tu

Saps com vas arribar a avorrir la vida

A l'interior d'aquells jardins

D′aquells jardins!"