No haur à estat senzill venir fins aqu í
É s espant ó s com la gent parla
Tot i que de lluny sempre m ’ has semblat
Prou forta per no amargar-te
Jo et reconec que em van conv è ncer amb facilitat
No ho vaig pensar per ò ara confio que em comprendr à s
I é s que des de mon pare al que deien de tu a la televisi ó
Entre la teva veure tan prima i el teu tambor
Des de la teva cara estranya com d ’ aparici ó
Fins als barrets tan arriscats i Def Con Dos
Per ò avui he ent è s que us estim à veu
Com molts no haurem estimat mai
Per ò avui he ent è s que us estim à veu
Per molt que ho intenti hi ha coses que no puc canviar
Per molt que m ’ hi esforci he anat predicant tantes barbaritats
I é s que si en general tots els canvis ja em posen tan nervi ó s
Entre cançons plenes de xiscles i el teu maleït tambor
I entre la teva cara rara que de nen em feia por
Era tan f à cil que et donessin la culpa de tot
Per ò avui he ent è s que us estim à veu
Com molts no haurem estimat mai
Per ò avui he ent è s que us estim à veu
I t ’ ho explico aix í covard aprofitant que ell no ens sent
Que davant d ’ aquell gran home ho reconec ara mateix
Ja veur í em qui seria el guapo que et cant é s
Ja veur í em qui seria el guapo que et cant é s