Vindran els anys i, amb els anys, la calma

Que et pintarà als ulls una mirada suau

Et faran fer un pas i, després, un altre

Seràs tota una experta a tirar endavant

Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable

O ja estaràs un pèl mandrosa per buscar

Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya

Que té acollonits tots els nens del veïnat

I seràs un sac de mals o seràs una roca

I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal

I potser no seré el teu amic

Ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç

Ja em veig de record mig trist que se't creua pel cap

Una mala tarda

I potser dormiré abraçadet

A una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets

Potser tindrem néts malparits que se'n fotin de mi

Quan no m'enteri de les coses

Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual

Caminaré lent i m'asseuré, a vegades, als bancs

T a verset convocaré el teu cos llarg i blanc

I em podran veure somriure una mica per sota del nas

Que vinguin els anys, aquí em té la calma

Que em jugo amb la decadència de la carn

Que un raconet del menjador farà d'escenari

I que ningú sospitarà de qui estic parlant

I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual

No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat

Però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar

I em podran veure somriure una mica per sota del nas

I em podran veure somriure una mica per sota del nas