Per com els agrada respondre jo sé que menteixen

O prescindeixen de la veritat

L′absència de risc als seus ulls

Prova que repeteixen discursos memoritzats

M'ho va dir l′Adela avançant cap al marge

Que delimitava el món habitat

Cridava al paisatge

Darrere dels marges

Sempre hi ha un sender amb ombra per caminar

Va ser un privilegi poder-me esperar

Allà amb l'Adela que anés caient la nit

Quan vam abraçar-nos va

Va xiuxiuejar-me: ets idiota, t'hauries divertit

I vaig contemplar-la

Avançant cap al que fos

Que el marge tenia per oferir

En l′últim moment va girar-se

Va fer-se un petó a la mà oberta i, ffff

Va bufar cap a mi

I des de l′altra banda

Em va semblar sentir

I des de l'altra banda

Encara em va semblar sentir

No tens perquè estar aquí

Aquest és un honor del que pots prescindir

No tens perquè estar aquí

No tens perquè estar aquí

Aquest és un honor del que pots prescindir

No tens perquè estar aquí